Home > Medi Ambient > El cens de voltors efectuat a Cinctorres permet identificar 440 parelles

El cens de voltors efectuat a Cinctorres permet identificar 440 parelles

VoltorEl programa de captura i marcatge de voltors lleonats, desenvolupat per la Generalitat Valenciana, ha permès censar 444 parelles d’aquest exemplar a la província de Castelló i recollir observacions i estudis per determinar l’amplitud dels desplaçaments i trajectòries d’aquesta espècie. Aquestes dades es constaten des que es va iniciar el 2005 aquest programa en el menjador de Cinctorres, mitjançant anelles de PVC de lectura a distància i marques alars, que ha permès controlar el cens i l’observació d’aquestes aus marcades a Castelló en diferents províncies espanyoles i fins i tot a França i Suïssa. Aquesta espècie ha mantingut una tendència positiva constant des d’aquest any fins a l’actualitat, a excepció del descens registrat el 2007 a causa de la manca d’aliment deguda al tancament de canyets a Terol, segons ha informat la Conselleria de Medi Ambient. L’increment de la població reproductora de voltor comú de Castelló ha estat possible gràcies a la instal · lació d’una xarxa de canyets que proporcionen el 40% de les necessitats tròfiques d’aliment dels voltors. En els últims sis anys s’han capturat i marcat un total de 510 exemplars de voltor comú. El sistema de marcatge i seguiment ha resultat altament efectiu, ja que ha possibilitat controlar, almenys una vegada després de la seva captura, al 88,8% dels exemplars. Els 453 exemplars albirats van ser observats posteriorment una mitjana d’entre 9,9 i 11,7 vegades i dels 57 restants que no van ser observats, un total de trenta van aparèixer morts. Els estudis realitzats han comprovat que els exemplars controlats a la província de Castelló, han estat vistos a 2.342 ocasions en la veïna província de Terol, el que demostra una estreta relació entre els voltors d’aquestes dues províncies que comparteixen el Maestrat. Però a més de Terol, els voltors marcats a Castelló han estat albirats en 50 ocasions a la província de Lleida, 36 vegades en la de Saragossa i 11 a Tarragona i en menor mesura, a Ciudad Real, amb 10 observacions, Alacant, amb 8, o Càceres, amb 7, i s’han arribat a albirar a França o Suïssa. L’anomenada crisi de les vaques boges sorgida el 2000 va provocar l’enduriment de la normativa d’eliminació de cadàvers, que prohibia deixar-los a la muntanya, en les proximitats de les explotacions o en femers, on fins llavors estaven disponibles per a aquestes aus carronyeres. Com a resultat d’aquesta normativa, el 2001 es van tancar les menjadores de voltors que hi havia a Castelló però els femers de Terol (molt més nombrosos) van continuar funcionant fins a 2006, quan es va establir en aquesta província un sistema de retirada de cadàvers. L’amenaça per a les aus carronyeres que representava l’eliminació de les aportacions ramaders-element principal de la seva dieta-, va conduir a l’aprovació de nova normativa estatal i autonòmica que permetia l’aportació controlat de restes animals en menjadors. Així es van anar instal · lant aquests menjadors, per iniciativa privada i pública, i constitueixen avui una xarxa on s’aporta de manera regular aliment per als voltors. Aquesta xarxa ha aconseguit cobrir un 40% de les necessitats tròfiques dels voltors comuns que es mouen per les províncies de Castelló i Terol, el que ha permès incrementar el nombre de parelles reproductores a la Comunitat Valenciana.

Campanya pels drets lingüístics