Home > Medi Ambient > Aloha, morrut

Aloha, morrut

“A los mayores les gustan las cifras”, deia El Principito a la novel·la de Saint-Exupéry. I és que les xifres, per qualsevol raó, sempre atrauen. Obris un periòdic i les retines van directe al titular “22.971.350 votantes el 22-M”. Si et prens 1 cafè amb conyac i els teus 3 amics t’inviten a 4 més, intentes mirar quina xifra d’alcohol es beneficia Soberano -“Es cosa de hombres”, com deia l’anunci dels 70-, per tal de què la teva dona no t’olore els 45º a les 2 de la matinada amb tan sols 5€ a la butxaca. Tot xifres.


Ahir a les 05:40 hores, el periòdic El Levante va publicar: “La plaga del picudo rojo afectó a 7.200 palmeras y obligó a destruir 7.056 de esos ejemplares infestados en la Comunitat Valenciana en 2011”. Si fem càlculs, 7056 palmeres a un preu de cost d’uns 600€ per metre de llargària –de phoenix canariensis, les més comuns-, ens surt un total de 4.233.600€ extraviats en palmeres afectades pel morrut roig. Però no és necessari invocar càlculs per comprendre una realitat que va més enllà del misticisme econòmic.

Susana Alcoy Gordón, Inspectora de camps i collites de la Generalitat Valenciana, és una dona que treballa verificant el correcte estat d’un dels oficis més antics a la comunitat. Du ja uns anys analitzant el Palmeral que Pedro Carlos Cuartiella té a Sant Rafel del Riu. Per sort, cap morrut roig s’ha aventurat dins les seues palmes. Però aquest no és el cas més corrent. Només hi ha que estirar cames i visitar el cementiri de Santa Magdalena de Polpis, l’escola de la Jana o alguns xalets a les afores de Peníscola. El morrut roig no només s’ha endinsat al Baix Maestrat, sinó que també amenaça en quedar-s’hi.

No és cap broma, ni cap “ja ho passarem, com vam passar allò de las vacas locas i la gripe aviar”, diu una veïna de Sant Rafel del Riu. Sí. Estem tots convençuts que no és la fi del món –almenys fins 21 de desembre-. Ara bé, la incògnita sobreviu entre lleis, subvencions, ignars de la informació, preocupats i despreocupats.

No és casualitat que el morrut roig habite a Espanya, com tampoc ho és que habite en la seua gran majoria a les comunitats mediterrànies. L’any 2004 s’endinsa el Rhynchophorus ferrugineus Olivier –fora de llatinismes, el que coneixem castellanitzadament per “picudo rojo”- a les comarques del sud de València. I no, no és casualitat. Els grans projectes urbanístics van fer que augmentés l’encàrrec de palmeres d’una certa mesura, per allò de crear paradisos metropolitans (i monetaris). Només calia exportar-ne, amb les inspeccions sanitàries corresponents. Però alguna cosa va mancar. O bé va mancar la totalitat del tot.

Avui és dia 10 de juliol de 2012. Han mudat ja 8 anys des que una plaga del sud-est asiàtic trobà un nou bressol: el cor d’una palma. És curiós, que a uns 15.867 km de distància no es rendeix cap. Allí no ha resolt ningú la incògnita, han deixat que la natura originés el remei. A la República de Costa Rica, un altre cas, han cedit la responsabilitat de cada infecció d’insecte al propietari de la palmera en qüestió. Allí tampoc es rendeix ninguna. Es tracta en ambdós casos d’una moralitat natural, pel que fa a la naturalesa de la vida que ens envolta i a la naturalesa del sentit comú.

Ens situem front a un paisatge canviant, unes despeses econòmiques significants en temps ardus i un atac a un Patrimoni de la Humanitat: el Palmeral d’Elx. Girar la vista 180 graus només ens permet interessar-nos. Voltejar els 360, ens permet parlar en propietat. Per això no és suficient visitar el Palmeral d’Elx, i que ens expliquen que una empresa ha pogut eradicar 187 palmeres infectes de morrut roig en tan sols 6 mesos. Ni tampoc és competent assistir a xerrades sobre possibles plagues i els seus possibles tractaments. No és, sinó, consultar pàgines de periòdics, i blogs especialitzats, ni notícies, ni reportatges com aquest. Tot això, i alguns exemples més, oscil·len els 170 i, molt pocs cops, els 180 graus.

A Sant Rafel del Riu va ser on es va fer l’última ponència del Baix Maestrat sobre aquest cas. Allí assistiren tècnics especialitzats en tractaments de la Generalitat Valenciana, un estudiant de la Universitat de València amb tesi doctoral sobre la plaga, J. Antonio Ávalos,  Javier Cano, propietari del Centre Homologat d’Estudis Pràctics Cinològics, experts en detecció de plagues amb gossos, i Pedro Hernández, gerent de l’empresa de tractaments Lucaplant. L’alguatzil, per la seua part, és un home compromès amb les palmeres del poble i les seues palmeres particulars. Ell va qüestionar a la resta d’assistents què era necessari, què feia falta, “què faig jo si el meu veí es nega a tractar-la”. Cap resposta li fou convincent.

Quan la panderola americana o el mosquit tigre es van catalogar com a plagues, van començar a brotar associacions, com l’Associació Nacional d’Empreses de Control de Plagues (Anecpla) o l’Associació Extremenya d’Empreses d’Higiene Integral (Aexhi). Amb el morrut roig la cosa no dista molt, encara que hi ha una diferència tangible. Mentre que la panderola americana es meneja entre conseqüències merament higièniques, el mosquit tigre perjudica a ell, a tu o a mi, sempre individualment. Tenir una palmera contaminada per morrut roig és com tenir una poma podrida en un bol de pomes. Es tracta d’una qüestió de xifres: si una està podrida, podreix a la resta.

Campanya pels drets lingüístics