Home > Cultura > Benicarló delimita el jaciment arqueològic del Mas de Fabra

Benicarló delimita el jaciment arqueològic del Mas de Fabra

dinsL’Ajuntament de Benicarló ha presentat avui els resultats de les excavacions portades a terme al jaciment arqueològic del Mas de Fabra, descobert arrel de les obres de la variant de la carretera N-340.

Es tracta d’un jaciment d’uns 2000 m² i de gran rellevància, per la seua excepcional conservació en pla, corresponent als segles VII i VI aC, de l’Edat de Ferro i anterior als ibers. Les excavacions, realitzades a instàncies de l’Ajuntament, han recuperat del subsòl importants vestigis arqueològics, per exemple construccions d’emmagatzematge com una gran sitja, així com sòcols de murs i materials de ceràmica fenícia.

Els arqueòlegs Ramiro Pérez Milián i Miguel Vicente Gabarda han agraït l’interés i la sensibilitat del consistori benicarlando per tal de protegir la zona. Els treballs han consistit en 22 prospeccions de 2 x 1 m per tal de definir l’extensió del jaciment, que finalment correspon a la meitat de la finca afectada.

Per la seua banda, el regidor de Cultura, Josep Barberà, ha compromés «tots els esforços de l’Ajuntament per a posar en valor aquest jaciment únic». Barberà ha assegurat que la troballa «ha d’animar-nos a impulsar una ruta ibera conjunta amb municipis del voltant, com Vinaròs o Alcanar, que satisfaça les inquietuds culturals dels turistes que ens visiten», ja que «els jaciments de la nostra zona geogràfica articulen un discurs històric al voltant de la protohistòria que es pot convertir en un potent reclam turístic».

El jaciment, que es troba acotat i protegit des del moment del seu descobriment, no havia patit els efectes de l’activitat humana sobre les terres, especialment invasiva en les zones de cultiu de cítrics com és el cas dels terrenys que l’envolten. De fet, tal com han explicat els arqueòlegs, «estem davant de l’únic assentament de l’època en zona de pla que ha arribat als nostres dies».

La memòria científica redactada per l’equip d’arqueòlegs, i publicada en la revista Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló que edita la Diputació, apunta a «una clara influència de la cultura colonial fenícia sobre aquest assentament iber, tal com reflecteixen les peces ceràmiques recuperades». Pérez ha explicat que «les troballes i l’estudi del jaciment permetran crear un discurs històric que ens facilitarà saber qui eren els habitants de l’assentament, a què es dedicaven i amb quines cultures es relacionaven».

Els treballs a la parcel·la del Mas de Fabra han tret a la llum la base o cimentació dels murs i diferents estructures excavades a terra, com l’esmentada gran sitja, que podria haver servit per a emmagatzemar gra i cereal. Tanmateix, s’han descobert els suports dels pals que sustentaven les teulades de les edificacions, i que, curiosament, amaguen elements simbòlics com petxines o caragoles que complirien una funció ritual.

Els treballs han recuperat nombroses peces d’origen iber, entre les quals destaca un vas que contenia una pasta blanca que podria ser calç. Donada la transcendència i singularitat de l’assentament, alguns dels materials descoberts s’estan analitzant al CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques). Entre els fragments recuperats, destaquen nombroses peces d’origen fenici, fet que apunta que el jaciment es correspondria amb una comunitat humana dedicada a l’activitat comercial. Paral·lelament, el descobriment de plats d’una vaixella de luxe i altres elements de cuina de certa sofisticació, vindrien a demostrar que ens trobem davant d’una col·lectivitat de rellevància en l’estructura social de l’època.

Campanya pels drets lingüístics