Home > Cultura > RETRAT COSTUMISTA AMB CRIM AL FONS

RETRAT COSTUMISTA AMB CRIM AL FONS

martidomínguezMARTÍ DOMÍNGUEZ (2017). L’assassí que estimava els llibres. Barcelona. Edicions Proa.

El començament de la nova novel·la de Martí Domínguez és impactant. Un conegut crític literari, Guillem Gual, apareix mort per una ganivetada al cor, i amb un llibre a les mans, L’assassinat entès com una de les belles arts, de Thomas De Quincey. Un veterà inspector de policia, Agustí Tena, serà l’encarregat d’esclarir els fets. Aquest començament ens pot fer pensar que estem davant d’una novel·la policíaca, i així és, ja que hi ha un crim, de fet n’hi ha dos, i una posterior investigació per trobar l’assassí.

Però la novel·la és moltes coses més. Per exemple, ens presenta un retrat costumista de diversos estaments de la societat valenciana. És demolidor el retrat d’una certa burgesia valenciana enriquida amb l’especulació urbanística, però d’un nivell cultural certament deplorable. Així mateix podem vore l’evolució d’una família progre dels anys setanta. Els fills respectius aniran trobant-se i desencadenant situacions que el narrador aprofita per aprofundir en aquesta dissecció dels costums i manera de ser d’una part considerable del poble valencià.

Però l’autor va un pas més enllà quan en la novel·la es fa esment a la pobra consideració social de la cultura i de la vida interna del món universitari. Un món que Martí Domínguez segur que coneix molt bé per la seua doble condició de professor universitari i persona molt implicada en diversos fronts culturals.

El retrat que fa de la vida universitària és el d’un món miserable, ple d’enveges i nepotisme, que genera frustracions i grans odis. Sovint aquests odis es traslladen a la crítica visceral destructiva de l’obra dels adversaris. Tot molt allunyat del que hauria de ser l’autèntic esperit universitari.

La novel·la compta amb moments de molt bon humor, com per exemple quan es descriu els components de la paella, o quan un personatge que mai ha llegit un llibre el primer que es compra és Tratado de las buenas maneras d’Alfonso Ussia. Però sobretot quan el subinspector Espinosa, després de tenir una relació sexual amb una xica, aquesta li explica que la situació és semblant a la d’un conte de Quim Monzó, i ell va a cercar el llibre en una llibreria sense saber de quin llibre es tracta.

El llibre, d’altra banda, és ple de referències a grans pensadors, que serveixen per a plantejar qüestions de transcendència cultural. De vegades amb un cert to irònic.

L’assassí que estimava els llibres, suposa un canvi important en la línia de la producció literària que coneixíem, fins ara, de Martí Domínguez. Hi ha moments en què es pot pensar que ha volgut escriure un simple divertimento, i si bé és cert que la lectura és més lleugera  que la de novel·les anteriors, no és en cap moment un llibre superficial  i la seua lectura és ben recomanable.

Josep Manuel San Abdón