Home > Cultura > L’APRENENTATGE DELS NOVÍSIMOS

L’APRENENTATGE DELS NOVÍSIMOS

vicenteMolinaFoix2018VICENTE MOLINA FOIX. (2017). El joven sin alma. Novela romántica. Barcelona. Ed. Anagrama.

La darrera novel·la de Vicente Molina Foix, narra la història d’un escriptor a qui la veu narrativa anomena Vicente, tot i que el propi Vicente de vegades explica la història en primera persona. Quan ens endinsem en la lectura de la novel·la ens adonem de seguida que Vicente no és altre que el propi novel·lista. Estem per tant davant d’una novel·la autobiogràfica.

La història comença en els anys adolescents del protagonista a Alacant. Fill d’una família benestant, educat en un col·legi religiós. Té els seus primers temptejos sexuals amb la jove criada de la casa.

Des de ben jove es sent atret per l’escriptura. Un fet decisiu per a la seua vocació és la visita de Camilo José Cela a Alacant. Gràcies a l’amistat del seu pare amb el propietari de la llibreria on Cela signa els llibres aconsegueix que aquest li dedique tres de les seues novel·les, posteriorment assisteix fascinat a una conferència que dóna el futur premi Nobel. Allí observa, a més, que el famós escriptor té una atractiva secretaria i xofer. Posteriorment es cola en un sopar que li ofereixen les autoritats locals i on don Camilo balla amb les xiques més atractives. Vicente tindrà definitivament clar que la vida d’escriptor és fabulosa i és al que ells es vol dedicar.

Quan acaba el batxillerat marxa a Madrid a estudiar Dret, però abans un capellà del col·legi on ha els estudis l’adverteix sobre les temptacions de la carn i li dóna una disciplina per a que se la pose a la cama i les puga evitar. Això ho fa els primers mesos a Madrid. Estem a mitjans anys seixanta i la universitat vull en el rebuig al règim franquista i allí se sent fascinat per diverses líders revolucionàries, fins i tot arriba a formar part breument d’una cèl·lula del Partit Comunista.

Al mateix temps es passa moltes hores al cinema i entra a formar part de la redacció de Film Ideal, la revista de referència de cine en aquells anys. En aquest primer any en la universitat inicia una relació epistolar amb dos joves de Barcelona a qui ell anomena Crítico 1º i Crítico 2º, respectivament Pedro (Pere Gimferrer) i Ramon (Terenci Moix), amb els quals intercanvia opinions, sobretot de cine i literatura. Tot i que en cap moment es diu el seu cognom, les referències tant físiques com culturals, no deixen lloc a dubtes.

En acabar el curs viatja a Barcelona, els coneix personalment i ràpidament Ramon s’enamora d’ell, i enceten una apassionant història d’amor, sobretot per part de Ramon. El grup s’amplia amb Ana Maria (Moix) i Guillermo (Carnero). Tots quatre tenen converses menjaclosques sobre l’amor i el sexe, molt típiques de la seua generació educada en el nacionalcatolicisme i la repressió sexual. Poc temps després es produirà una ruptura en la relació amorosa entre Ramon i Vicente que farà caure al primer en un estat de profunda depressió.

Posteriorment Vicente entrarà en contacte amb una pintora amb molts diners de la que se convertirà en amant. Poc temps després coneixerà un jove poeta de nom Leopoldo (María Panero), a qui incorporarà al grup, amb el qual continuarà en contacte malgrat la seua ruptura amorosa amb Ramón. Coneixerem que tots tres  Pedro, Guillermo i Leopoldo estan enamorats d’Ana María, que inspira bona part del magistral llibre del primer, Arde el mar, i del primer llibre de Guillermo, encara que cap dels tres es correspost.

Finalment el llibre acaba amb unes cartes d’Ana Maria que arriben a mans de Vicente al cap de molts anys i en què aquesta li explica tots els problemes interiors que la van turmentar en els seus anys d’amistat.

Les relacions amoroses són la base del llibre, per això porta per subtítol Novela romàntica. Tots les viuen intensament, de vegades fins i tot tràgicament. Pot ser Vicente és el qui li posa menys passió, sovint es troba enmig de la història sense fer massa esforç, pot ser ell el joven sin alma del títol.

Quatre dels protagonistes del llibre van estar inclosos en la famosa antologia Nueve novísimos poetes españoles de Josep Mª Castellet. Un grup de poetes que van trencar radicalment amb la generació del realisme social i van incorporar nous temes a la poesia. Formen part d’una generació que intenta canviar la vida, sovint trencant amb un entorn conservador i de vegades amb un gran cost personal que els portarà a la destrucció. El joven sin alma ens apropa a la iniciació en l’amor, el sexe, la política i la cultura d’un grup representatiu de joves dels anys seixanta. És un molt interessant retrat generacional.

Josep Manuel San Abdón

 

 

Campanya pels drets lingüístics