Home > Cultura > La Tinença de Benifassà reivindica el record dels maquis

La Tinença de Benifassà reivindica el record dels maquis

L’Associació de Veïns de la Pobla de Benifassà ha organitzat aquest cap de setmana les I Jornades dels Maquis, que ha repassat el perfil, escenaris, fets històrics de la repressió i protagonistes. L’Ajuntament i associació descobreixen una placa en la seua memòria

13 maig 2018

Eren guerrillers que escapaven de la Guàrdia Civil i van ser fidels als principis democràtics i les seues idees antifranquistes. Les muntanyes de la Tinença de Benifassà van ser l’escenari perfecte pel qual es van moure entre masies, senders i campaments, mantenint viva la flama de la lluita contra el feixisme. Unes 200 persones han participat en els actes, que s’han desenvolupat en diversos espais com la Societat, el mas de la Pastora, la Teuleria i diferents immobles de la Pobla, escenaris de fets relacionats amb els maquis, que es van deixar veure per la comarca on adquirien productes d’alimentació i neteja, van realitzar actes polítics, ajusticiaments, etc. La població es va relacionar amb els guerrillers de forma més o menys voluntària i van veure la seua vida complicada per la presència de contrapartides, mesures decretades en la lluita contra els maquis i repressió.

La Tinença de Benifassà ha reunit aquest cap de setmana a ponents que han analitzat l’existència d’aquests grups des de diferents òptiques. Així Miquel Ibáñez, director conservador del Parc Natural va analitzar l’impacte que van suposar les mitjanes de terra cremada, les restriccions al tancament de masies, les contrapartides i execucions. La periodista Clàudia Ruiz va presentar algunes de les seues conclusions sobre les entrevistes realitzades en el territori, cançons, pel·lícules i llibres. El catedràtic de la URV autor de Maquis, el puño que golpeó al franquismo, Josep Sánchez Cervelló, va desgranar l’activitat guerrillera de la zona i va destacar “l’alt nivell acadèmic de les mateixes“. Per la seua banda Raúl González, autor de Maquis i masovers (Onada Edicions, 2018) va analitzar la sort dels masovers, que van col·laborar amb els maquis, els seus motius ideològics i repressió de la Guàrdia Civil. Josep Prades va realizar una emotiva narració d’episodis viscuts a la comarca de la Tinença.

Les jornades van servir per segellar amb abraçades entre famílies de masies fets històrics que van tenir lloc fa dècades, van intervindre ancians que van presenciar la presència de maquis i contrapartides quan eren xiquets i, fins i tot, familiars de Florencio Pla ‘La Pastora’, com la seua neboda-néta Elena. Raúl González ha indicat que “aquest maqui s’ha mitificat probablement, ja que va ser un supervivent, no estava especialment ideologitzat, va saber adaptar-se a as adversitats i per res va ser el terror i manipulació de què parlava la premsa franquista de l’època ja que va tenir molt poc protagonisme en les accions del AGLA. Encara no s’ha realitzat una biografia d’ell“.

Per la seua banda Elena, que porta 10 anys investigant sobre el record de Florencio Pla, ha indicat que “era volgut per la família i s’ha escrit de forma molt falsa de tots nosaltres. Els nostres avantpassats van patir la repressió i la por. Amb 49 anys no vaig poder conèixer al meu oncle, ens van dir que havia mort el 2004, no ens van permetre conèixer-lo, no sabem la seua història, com es va sentir. La lluita és ara treure el morbo i posar en el lloc que li toca al meu oncle. Va ser un supervivent que es va haver de fer maqui, però era pastor. Ens deien que no anarem a Vallibona que no el volien i resulta que allà l’adoren i fins i tot ens van oferir fer una associació d’amics de Florencio Pla Meseguer, on volem buscar la seua història i la de la comarca dels Ports a través d’activitats de recuperació de la memòria. A poc a poc es va la por i s’està dignificant la memòria del meu oncle, amb jornades, obres de teatre i poesia“, ha explicat una satisfeta Elena.

Per la seua banda Joan Beltrán, coordinador de les jornades, ha remarcat el “absolut èxit“, de les I Jornades, que han conclòs amb un sentit homenatge d’Ajuntament i veïns cap a les víctimes d’aquells convulsos anys. Es va descobrir un monòlit i es va destapar una placa al cementiri vell de record cap a les víctimes de la repressió franquista.

Campanya pels drets lingüístics