Home > Cultura > Gemma Marfany (@GMarfanyN) parla de la genètica del futur als alumnes de l’IES Ramón Cid

Gemma Marfany (@GMarfanyN) parla de la genètica del futur als alumnes de l’IES Ramón Cid

gemmaramoncid2018Gemma Marfany és professora de Genètica de la Universitat de Barcelona. La seua trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat a Barcelona, Edimburg i Oxford. Ha estudiat molts camps de la genètica, des d’evolució molecular fins a dirigir actualment un grup de recerca que investiga les bases genètiques de malalties humanes hereditàries, en particular, la ceguesa genètica. Dóna classes de Genètica Molecular, Diagnòstic Genètic, Teràpia Gènica, Envelliment i Genòmica. A més, forma part de diverses comissions de bioètica i de genètica forense.

La recerca en genètica, la docència i la divulgació científica són tres de les seues passions. Ha publicat dos llibres de divulgació científica: El efecto CSI. La genética forense del siglo XXI (Edicions UPC, 2010). Per què envellim? La resposta de la ciència a una vella preocupació humana(Publicacions UB-Omnis Cellula, 2011). Escriu setmanalment una columna de divulgació científica a www.elnacional.cat i participa cada any en la divulgació de la ciència a col·legis i instituts durant la Setmana de la Ciència.

És cap d’unitat a un grup de recerca del CIBERER i de l’IBUB-IRSJD. Recentment, ha fundat una empresa spin-off de diagnòstic genètic de malalties hereditàries que afecten a la visió.

No només és una excel·lent científica sinó que també té grans habilitats comunicatives, com han pogut  comprovar, els alumnes de ciències i lletres de 1r i 2n batxillerat, així com els de Biologia de 4t ESO de l’IES Ramón Cid durant la conferència: “La Genètica del futur i els humans 2.0.”

Durant la xerrada, que ha durat dues hores, Gemma ens ha plantejat que en moltes pel·lícules  de ciència ficció se’ns presenta un món distòpic on es pot dissenyar genèticament els humans per tal que compleixin unes funcions de forma òptima. Avui en dia disposem de tècniques d’edició genètica que permeten modificacions genètiques a la carta en qualsevol organisme, també en humans. Això planteja una sèrie de qüestions: Com pot arribar a ser aquest futur proper? Sabem prou genètica com per escollir quins són els gens i variants desitjables? Volem i podem modificar l’ADN en humans per a crear éssers humans i optimitzats? Tenim por dels avenços científics i tecnològics? Quina societat ens espera?

Tot just ahir els mitjans de comunicació ens informaven que a la Xina han nascut dos xiquetes modificades genèticament, concretament diuen que els han inactivat un gen mitjançant la tècnica CRISPR, per tal de fer-les immunes al virus de la SIDA. Una de les germanes té les dues copies inactives, mentre que l’altra, només en té una inactiva. Gemma ens ha explicat que aquesta tècnica  encara té massa riscos desconeguts per aplicar-la a embrions humans amb finalitat terapèutica. En el cas de les xiquetes de la Xina estaven sanes, per tant, l’objectiu de la modificació ha estat  un intent de millora genètica de l’espècie humana i totalment injustificada. Tot i que la veracitat de la notícia s’ha de determinar encara.

Durant més de dues hores hem gaudit de les excel·lents explicacions i reflexions d’una dona que viu la ciència amb passió. I els nostres alumnes han participat activament de la xerrada amb moltíssimes preguntes. Així que, gràcies Gemma, ha estat tot un plaer sentir-te.

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES IES RAMÓN CID

Campanya pels drets lingüístics