Home > EM2019-Opinió > PER UN BENICARLÓ FESTIU IGUALITARI

PER UN BENICARLÓ FESTIU IGUALITARI

pedrotorrent2018OPINIÓ

La cerca d’una societat més igualitària, on les barreres sòcio-econòmiques s’eliminen (una qüestió que és pràcticament impossible, però per somiar que no quede) i on tots visquem en una certa harmonia comunitària i igualitària, són algunes de les fites de la majoria dels moviments socials que estan succeint actualment. Cert és, també, que no tots els moviments mouen a la mateixa quantitat gent i no tenen la mateixa repercussió. Però, tampoc fa falta un gran moviment social per fer un gran canvi. Únicament amb la voluntat d’obrir la ment a nous escenaris i fixar les grans fites en l’àmbit en el que un actua, per molt menut que siga, es poden obrir portes que, fins a dia d’avui, no s’havia atrevit ningú a obrir. Els canvis socials, a voltes, es donen per un simple moviment o canvi d’actuació d’un petit grup de la societat. Fet que pot provocar que la resta òbriguen els ulls i es plantegen un escenari que abans no existia i que ja és una realitat.

Les festes a Benicarló, i de la majoria de localitats, sempre han tingut el mateix patró: la dona com a element representatiu de la festa i l’home com a treballador que la fa possible. Però els que estem ficats dins del món festiu benicarlando sabem a la perfecció que la segona part del patró no és certa, en part. La festa no és possible, únicament, gràcies als homes. La festa és gràcies a qui s’involucra i treballa sense rebre ni, sobretot, esperar res a canvi a part d’un possible gràcies (dels que es fiquen dins d’aquest món per algun interès personal fora del social ja parlaré un altre dia). Però a pesar de que és possible per qui s’involucra indistintament del sexe, és ben cert que la part visible de la feina sempre és un home, normalment en la figura del president. Una localitat com Benicarló que compta amb més d’un centenar d’associacions no es pot permetre que es puga comptar amb els dits d’una mà les associacions on una dona és la presidenta. També dubto que arribe al 50% les associacions on el màxim òrgan de decisió siga paritari o hi hàviguen més dones que homes. Una situació que a poc a poc s’anirà revertint, espero, i que des d’alguns sectors ja s’ha començat a treballar per aconseguir-lo. Des del sector festiu del que formo part, les penyes, s’ha anat treballant a poc a poc per buscar un món penyer igualitari. Dins d’aquest món vaig a parlar des de l’associació que conec i de la que formo part des de fa un temps, la Penya Tararots, i on creiem que hem fet un pas cap endavant dins de la festa benicarlanda.

Ja fa uns quants anys que a la comissió, que sí que és paritària, es posa al damunt la taula el fet de crear la figura d’un “damo” que acompanye a la “dama” i que tinguen les mateixes obligacions i privilegis. Però, aquest assumpte, sempre s’havia quedat una mera menció a una reunió, o en parlar-ho de forma informal, però mai d’una forma seriosa. Suposo que pel fet del “què diran?” mai havia sortit cap avant l’assumpte. Però la situació ha canviat enguany. Per primera volta hem decidit que la representant de la penya no ha de ser sí o sí una dona. La figura de representant ha de ser possible per a tots els socis, igual que és la de president, on esperem que prompte hàviga una presidenta. Una situació que potser en alguna associació s’havia plantejat, com nosaltres també havíem fet, però que no havien donat el pas cosa que ara nosaltres hem fet realitat. Obrint el camí a la resta d’associacions perquè tinguem una societat cultural-festiva benicarlanda més igualitària i on no hi hàviga  cabuda a la cosificació de la dona, on tots i totes puguem ser representants de la festa que estimem. Un món que ha de ser de tots i per a tots, perquè per damunt de ser home o dona, s’és persona i segons pareix, això alguns no ho arriben a entendre. El més fàcil, per a què mentir, és deixar que tot seguisca igual perquè és el més còmode, però segurament no el més efectiu. Perquè quan no s’escolta el que està passant al costat potser no s’actua correctament. Quan s’està dins d’aquest àmbit has d’escoltar i veure que és el que es demanda, en aquest cas, una igualtat o així ho hem interpretat.

Nosaltres amb aquesta petita actuació poc tenim a perdre i molt a guanyar. Si aquest petit acte s’interpreta des de més sectors de la societat benicarlanda estarem anant cap a un Benicarló més igualitari i on totes i tots hi formarem part al mateix nivell del teixit associatiu-festiu-cultural benicarlando. La societat va canviant i, per això, Benicarló s’ha d’anar adaptant a les noves situacions que van succeint i que es demanden.

* Pedro Torrent Roca
Graduat en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública per la Universitat de València.
Estudiant de Dret a la Universitat de València.
President de la Penya Els Tararots

 

Campanya pels drets lingüístics