Home > Cultura > EL PASSAT RETROBAT

EL PASSAT RETROBAT

quixalcalig2019bEntrevista amb Josep Manuel Quixal San – Abdon

Josep Manuel Quixal San – Abdon, professor del Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I, sempre ha tingut la passió de conèixer el passat del seu poble, Càlig. Aquest afany investigador, l’ha portat a descobrir una gran quantitat de documentació en l’església de Sant Llorenç, que abraça des de l’any 1325 al 1893. Per a saber com va anar la troballa i les característiques de la documentació, vam mantindré amb ell aquesta conversa.

¿Com tens la idea o la intuïció de què podria hi haure aquesta documentació en el fals sostre entre les dues sagristies?

La idea la tinc de tota la vida. Quan era xiquet, que era escolanet, ja m’atreia eixe forat. Però en un moment determinat posen de capellà de Càlig mossèn Ricardo Fígols, amb qui tinc amistat des de fa molts anys, i li vaig demanar permís a ell per a pujar i em va autoritzar.

I quan puges et trobes amb la sorpresa.

La meua sospita de que allí hi havia alguna cosa es va confirmar. Trobem molta documentació sobre carregaments censals, el que ara anomenaríem préstecs, i com s’amortitzen, però també hi ha correspondència personal. Hi ha l’arxiu de funcionament ordinari de l’església i el que des del Concili de Trento anomenen llibres sacramentals, i aquests dos blocs formen el que anomenaríem arxiu parroquial.

¿De quina quantitat de documents estem parlant?

Estem parlant d’entre 180 i 190 llibres, perquè n’hi ha algun que encara no sabem si es tracta d’un llibre o de dos parts del mateix llibre. I uns 3000 documents solts.

Aquesta documentació sembla que no va ser amagada per preservar-la de la destrucció durant la Guerra Civil, perquè no hi ha cap document del segle XX.

Això és el que vaig pensar en un primer moment, però no em quadrava, perquè el capellà de Càlig va ser afusellat molt prompte i l’església ràpidament desamortitzada. Quan els baixo tots i començo a ordenar-los, veig que el més nou de tots és de 1893, per la qual cosa interpreto que en eixe moment consideren que tenen un volum de llibres i documents que els fan nosa i com tenen aquest envà allí dalt, els pugen i continuen treballant l’arxiu viu, aquell que treballen quotidianament per a registrar batejos, comunions, casaments, defuncions… Del 1894 al1938 no hem trobat rastre de cap altre document, i a partir de 1938 quan arriben les tropes nacionalistes, el capellà comença a reestructurar l’església i obri el primer llibre.

quixalcalig2019aQuin és el document més antic?

El document més antic és de 1325, però només he pogut comprovar qui redacta el document. És un pergamí notarial, sembla ser que d’una compra-venda.

Hi ha dos pergamins signats per Felipe III i Felipe IV. Quin seria el seu contingut?

Els dos podríem entendre que són el que avui en el segle XXI diríem una declaració de zona catastròfica. En un document no fica quina és la catàstrofe, però en l’altre sí que ho posa, i crec que és difícil de creure. En el document que signa Felipe III, el 29 de setembre de fa 411 anys, a San Lorenzo de l’Escorial, és una autorització al vicari de Vinaròs (que escriu Binaròs), de poder “jugar” amb diners, amb 200 lliures de plata valenciana. Això significa que a qui pot li demana diners amb interès i aquests diners, ell els administra i els deixa a uns altres amb un altre interès, la diferència d’aquests interessos és el que guanya l’església. Amb això fa córrer l’economia, però d’aquesta quantitat se li ha de donar una part al rei com a impost, i el rei no només autoritza a fer aquesta compra, sinó que a més, i això demostra que hi ha una situació d’emergència, renuncia a les ¾ parts dels seus drets.

I el document de Felipe IV?

És exactament el mateix, però el va signar Felipe IV el juliol de 1621, i ací la quantitat és molt elevada. La petició és de tot el clergat de Càlig. És una petició comunal i la quantitat és altíssima, 5000 lliures de plata valenciana, que al preu actual de la plata estaríem parlant de 800.000 euros, el 60% del pressupost d’enguany de Càlig. Està escrit en llatí i diu que la situació és molt pobra a causa de l’expulsió dels moriscos. Que el fill de qui va fer l’expulsió diga que això ha causat grans danys a les poblacions del Maestrat i per això els autoritza ser declarada zona catastròfica, és una mica estrany. En cap document trobem que a Càlig hi hagueren moriscos. Jo tinc una hipòtesi, segurament un capellà li va dir a un altre que ha demanat diners per l’expulsió dels moriscos, i l’altre posa el mateix a vore si cola, i va i cola. Però quina va ser la causa real? Això haurà de ser investigat pels historiadors, jo sóc filòleg.

Però encara hi ha més informació en aquest document.

Sí. També serveix de rebut. En lloc d’emetre rebuts, sembla que el propi pergamí serveix d’anotació de cada persona que deixa diners. Veiem que tot són múltiples de sis. Que a mesura que se van amortitzant es van pagant els interessos, i és el propi document el que tanca el procés. Una vegada s’han tornat els diners i tothom està content, ningú no pot dir, jo encara no he cobrat perquè al document figura que ja se li han tornat els diners. Però hi ha una qüestió que el fa encara més interessant, el document no ve directament de Madrid a Càlig, passa pel virrei de València (en aquell moment el baró de Cirat)i, amb una burocràcia molt sofisticada, es pren nota, es registra al llibre corresponent amb còpia textual i es fa constar l’anotació, que inclou volum i pàgina, al marginal del document per poder fer-ne el seguiment. És a partir d’eixa gestió quan se li dóna sortida cap al destinatari final. El que resulta curiós de les dades, és que el document està signat a Madrid l’any 21, la datació que posa el virregnat és de l’any 28 i el primer préstec que se fa és de l’any 31. Si l’expulsió dels moriscos la situem entre el 9 i el 10, la carta al rei s’envia el 15, i després de tot el procés aquí arriba el 31, certament les coses de palau van a poc a poc, tot i que estem en el segle XVII.

Una altra cosa extraordinària és que en el document apareix la signatura de Cristòfor Crespí de Valldaura, nascut a Sant Mateu, que llavors devia ser molt jovenet. Després va marxar a Madrid i durant el regnat de Carlos II, va ser el seu principal assessor i per tant un dels homes més poderosos del seu temps.

Quines altres coses podem trobar?

Fonamentalment els llibres més interessants per a treballar, no solament la història del poble, sinó també les geanologies, són els llibres de compliment pasqual perquè des d’ací els sociòlegs poden veure com es desenvolupen les poblacions del Maestrat. Veus com Càlig en un moment donat surt de la primera línia de muralla, com després surt de la segona línia i es va configurant l’estructura urbana d’una societat rural del Baix Maestrat. Veus una cosa tant interessant de com vivia la gent, veus cases en què vivien 15 persones, pare, mare, fills, gendres, nores, néts, algun criat, fins i tot en alguna casa figura un lacai. En un llibre, per exemple, veus que en un determinat moment apareix vivint a Càlig el governador militar, per què? probablement per una pesta a Peníscola, o alguna malaltia. Durant un any i mig va viure ací, en la casa Nàquer, hi vivien 15 persones.

¿Quin és l’estat de conservació de tota aquesta documentació?

Per al que es podria esperar està molt bé, algunes coses s’hauran de retocar, però llibres dels segles XVII, XVIII i XIX estan en molt bona conservació, n’hi ha alguns que els ha tocat l’aigua, en d’altres la mateixa tinta que porta material ferri ha foradat el paper. Però hi ha tintes i papers molts bons, la qualitat de la tinta i el paper, en la majoria dels casos, és extraordinària. Alguns llibres del segle XVII es conserven en un estat perfecte.

¿Quines són les llengües en què està escrita la documentació?

La majoria de protocols notarials estan escrits en llatí, però tant els llibres sacramentals, com els llibres de comptabilitat, llibres de racional i llibres de col·lecta, estan sempre escrits en valencià, fins i tot n’hem trobat del dia després de la mort de Felipe V, però també abans de l’ordre d’Andrés Mayoral, l’arquebisbe de València, que obliga a posar tots els noms i fer tots els llibres parroquials en castellà, ens anem gairebé a 1770. Trobem que en un llibre de sacramentals de difunts que entre el dia 7 de juny de 1746 es fa la darrera inscripció en valencià i el 14 de juny del mateix any, ja trobem la primera inscripció en castellà, amb el mateix capellà, que ja haurà rebut alguna instrucció al respecte. No només passa d’escriure del valencià al castellà, sinó que es tradueix el seu nom i el seu càrrec. Fins al 7 de juny escriu Vicent Gil, vicari, però el 14 de juny ja signa Vicente Gil, vicario.

Josep Manuel San Abdón

 

Campanya pels drets lingüístics