|
|
|
| Plàncton. El bloc de Josep Igual |
 |
 |
 |
| Escrit per Administrator | |
| dijous, 23 d'octubre de 2008 16:02 | |
 Qui ets tu?Encetant bloc, potser que ens encomanem a les altures amb un elogi. Apuntar alt, d’entrada, no costa res. Després, ja farem el que bonament puguem. WHO ARE YOU? (Elogi del més gran) Més misteriós que el més fecund enigma profètic, sense rotundes fites biogràfiques per pensar-te rere la tramoia ( són ficcions les conjectures doctorals), sense ànima incongruent el rostre esborrat - o suplantat-, que donà carn, ossos i pensament a tants de temps i a totes les cultures. Tots els trencaments i tots els fils daurats de les més fines costures et deuen alguna cosa. Doncs sí. Res no se’n sap del cert de William Shakespeare. Van apareixent suposades biografies. Pura invenció; novel·lística pura. M’ho fa saber l’especialista en el bard immortal Gerard Vergés. I s’ho poden ben creure. 1 d’octubre Música de la ràdio. És curiós com temes pop de fa quinze anys ensenyen sons de sintetitzadors totalment deposats i enlairen una vaga malenconia en algun plec del cervell. Algunes emissores aposten per la música pop que sentíem els quarantens quan sortíem a cremar la nit. Ara, ja saben que som a casa i mig lligats per tots els paranys d’aquest sistema seriosament malalt. Llegeixo el suplement cultural del periòdic. Un poemes curts de José Jiménez Lozano, que ha il·lustrat un pintor bastant geomètric ( il·lustracions que em fa l’efecte que dialoguen poc amb la senzillesa franciscana dels versos del moralista castellà)... PLENITUD En un arquillo del ábside románico de una iglesita, un gorrioncillo. Frágil es el pájaro, rotundo el ábside. Espíritu de fineza y geometría. Es completo el mundo. 2 d’octubre Començo a llegir un altre original del premi de teatre on exerceixo de jurat. Mentre, un parell de pardals festegen a la barana. Jo també, mestre Jiménez Lozano, vaig gaudint cada cop més d’aquests detalls franciscans, robusta i eternament fràgils, nets i elementals. Una parella de teuladins sobre la barana, pigada pel rovell pel salobre intens, esmenen la indiferència de l’estructura arquitectònica, la doten d’ànima amb la piuladissa i el batec del plomall. Sí, els animals són l’ànima de les nostres insalubres, funcionals immobilitats de ferro i ciment. 3 d’octubre A Tarragona. Busco la plaça de la Font, on vam llegir textos en la passada tardor literària de la ciutat. Trobo l’hostal, en un cantó de la plaça. Llogo l’habitació i em prenc un altre cafè amb llet sense pressa. Personatges estranys a la cafeteria. Alguns, esgarrats en una extremitat o altra. El percentatge d’esgarrats és alt. També, una anciana que parla sola, i altres figures més convencionals. El carrer Major, al barri històric, animat de comerços i claror diàfana en el primer faldó del matí. Em trobo Xavier Garcia Pujades i fem colla còmplice. Les afinitats geogràfiques. La primera xerrada, amb Baltasar Porcel, es trasllada a l’Ajuntament, perquè han saltat uns ploms a l’edifici dels Serveis Territorials de Cultura de Tarragona. El d’Andratx ofereix el seu cànon de gran literats viatgers, la seua concepció del viatge literari. En acabar l’exposició, em presenten l’historiador i científic Santiago Riera. Amb ell i Xavier Garcia desfem el camí i acabem fent tertúlia animada. Riera em fa una impressió positiva de saviesa discreta i amenitat desperta. En la primera taula de la tarda em saluda Àlex Susanna. Em pregunta per Vergés, i em comenta generosament el darrer llibre de versos, “Ditades al vidre”, que em va donant sorpreses insospitades. Intervinc en el col·loqui final, per discrepar lleument de la concepció del “temps” del viatge literari, tal com l’ ha apuntat una ponent mediàtica, com a únic i alterat. Penso que de temps d’un viatge n’hi tres, pel capbaix: el de la preparació, les notes urgents de l’estada i de l’elaboració final, un cop tornats a la nostra quotidianitat i biografia. Així ho expresso, i immediatament, la ponent mediàtica ( televisiva), es posa molt a la defensiva. Segueixo la segona tanda amb intermitències. Faig passejades pel barri antic de la catedral. Carrers, comerços i personatges plens de caràcter i sabor. La passejada és la forma més elemental i ínfima del viatge. Saludo alguns companys i companyes de lletres. A alguns feia molts anys que no els veia. A la nit sopem a un hotel, reunits per l’organització. Conec la Marta Pessarrodona, a qui he llegit bastant. Impagables apunts orals seus, vívids, sobre Walter Benjamin, Virgínia Woolf i altres autors. També parlo amb la poeta balear Margalida Pons, a qui feia vint anys que no veia. Acompanyo una estona la Marta a passejar la seua afectuosa gossa Montserrat, i seguim parlant de paisatges i llibres, entre altres bagatel·les de l’ofici, amb les seues punyetes i conflictes. Me’n vaig a dormir esgotat. Moltes hores de vol i molta conversa. El llit llogat és incòmode. Una rara mescla de rigidesa i enfonsaments capriciosos. A més, dels voltants de l’hostal – el barri antic-, emergeixen tota mena de sorolls mecànics i humans. 4 d’octubre Cap al carrer Major. Una xicota de Tarragona em fa saber que a l’Avui publiquen un poema meu, del darrer llibre. Compro el periòdic en un quiosc del mateix carrer Major. Descobreixo que és el poema “Hivern”, de “Ditades al vidre”, però en la referència editorial s’han errat i atribueixen l’edició a Arola, en comptes de als Aeditors, que és qui l’ha tret. Aquestes imprecisions són prou “barcelonines”. A partir d’un cert punt geogràfic (L’Hospitalet de Llobregat?), ja tot se’ls fa borrós. No sé qui és el o la responsable de la tria. No sé a qui li ho he d’agrair. Tampoc sabia que apareixia el poema avui, és evident. Saludo la Marta i la seva Mon, que ja em coneix i em fa alegries canines mentre escoltem els ponents de la primera taula. Reconec Josep Piera i Vicent Alonso. També feia bastants anys que no els veia. Guia la taula la Margalida Pons. També hi ha la Vinyet Panyella, amb qui ahir també vaig poder parlar una mica. Com que les vaguetats sobre la literatura de viatges van esborrant conclusions, ni que sia provisionals, arribo a la meua pensada íntima de que els llibres de viatges són ficció, una novel·la sense la premeditació d’una història tancada, sense cap altra trama que un itinerari i el pas d’uns dies en un país, ciutat o cultura que ens interpel·la la nostra visió del món i la nostra pròpia realitat. A migdia torno cap al Delta en un tren. Aquest curt, senzill i modest viatge sembla que haja estat més llarg i intens gràcies als altres viatges referits en les jornades. 6 d’octubre Anit, mentre llegia el Dràcula, de Bram Stoker, un rat-penat ( i no cap altre vol nocturn), es va apropar fins a la finestra, dibuxant la seua ombra de paraigües desplegat en la cortina. L’incident no em va inquietar, però va tenir la seua gràcia: són les casualitats que potser ens expliquen secrets en un llenguatge que encara no entenem, o que hem deixat d’entendre. És lleig cedir a supersticions. Tot i que l’episodi es repeteix. En una altra casa, una nit que ens miràvem un versió antiga sobre el comte vampíric, també un rat-penat va entrar, en un vol suïcida, i es va estavellar al terra, davant nostre, mentre la iconografia clàssica dels vampiritzats degotava del petit televisor. 8 d’octubre La crisi mundial, cada cop amb pitjors notícies. També veig que hi ha molt d’interès en posar-li més por al cos a la gent del que potser seria necessari. Una manera més de domini? S’anuncien dies complicats. EN EL VESPRE ALA DE MOSCA A Marta Pessarrodona Mentre xarrupo la sang de la impotència en el dens vespre ala de mosca, mentre em reinvento, en el tedi subnormal d’una espera vana, la biografia de granger voluntari per a un vague heterònim panteista, la poetessa, lluminosament humana, deu explicar els particulars calendaris de sal i calfred de Virgínia Woolf en un altre angle de temps. 9 d’octubre La ràdio matinera. L’ensulsiada financera. El que han covat, a consciència, persistentment, els taurons, ho haurem de pagar entre tots. El Papa de Roma diu que Déu és per sobre dels diners. Però no ataca el moll del problema: un sistema ferotge i deshumanitzant. No ho ataca, cal suposar, per no donar la raó als de la teologia de l’alliberament? Ell també calcula els naips de les quotes de poders? 10 d’octubre La roda habitual. Cafès, textos, i humans apagats, més malhumorats per la situació precària en què ens han deixat els taurons jugadors de ruletes financeres. Llegeixo coses diverses. Estudio contes del noruec Kjell Askildsen a la nit, un evident ascendent positiu sobre molta nostrada i coetània narrativa curta. Deixa el muntatge final de la informació (que dóna amb contenció) al lector. 11 d’octubre Cel fosc i amenaçant. Però no cau ni una gota. El clima ja és un fingidor, com els poetes? 13 d’octubre La sorprenent nacionalització d’alguns bancs a Anglaterra. El marxisme al cor de la selva capitalista? S’hauran de canviar potser algunes regles de joc que ens han menat a l’atzucac d’ara mateix. Mentre, científics d’alta volada i prestigi li donen un centenar d’anys de presència humana al planeta. Amb aquests apocalipsis, com espasa negra al cap, anem tirant. Ajudo un amic a transportar mobles. Camàlics improvisats. Geometries d’escales estretes i pesos morts que reclamen el compromís ferm de la ronyonada. Ens en sortim. Prenem un refresc en acabar, a la zona marinera. Sentim i veiem arribar les barques d’arrossegament. 14 d’octubre Ha aparegut un nou article a la revista de distribució gratuïta. He trobat un exemplar en una xarcuteria, en pedrís a tocant d’uns encenalls de pernil envasat. Jo també he donat el meu pernil envasat. A una novel·lista de la zona li ha agradat el meu sermó moralista – i irònic- davant la crisi que patim. El periòdic. Triadú i Manent presenten memòries de la resistència cultural sota el franquisme. Triadú és optimista amb el futur de la llengua, tot i no ignorar que estem en perill. Segueix convençut de que Pla no mereixia el Premi d’Honor, però diu que hagués signat per demanar-li el Nobel. Astúcies d’aquests agents un punt sagristanescs. Si Pla mereixia el Nobel, mereixia tres o quatre Premis d’Honor, al meu modest parer. En un altre article, Monzó denuncia el purgatori que ha patit la memòria i l’obra de la Rodoreda, i com molts dels activistes d’aquest purgatori ara s’apunten a l’esclat d’activitats per la gran novel·lista. Aquestes operacions es donen molt al nostre corral, tan hipòcrita en no pocs racons. 15 d’octubre La roda vital de sempre. Laberint sense passions eixelebrades ni tragèdies irreparables. La salubre monotonia, tan propícia per escriure. El periòdic: ídols amb peus de fang, i recanvis apressats de les regles del joc capitalista. Cal suposar que per rearmar-se. No crec que torne el senyor Marx amb les seues prèdiques. 16 d’octubre A primera hora, boirines que desdibuixen els camps d’arròs. Boirines com per un conte de Kjell Askildsen, on uns adolescents tornen d’una cabana mig abandonada on han fet l’amor per primer cop. Històries que li han valgut que els seus llibres estiguen expulsats de la biblioteca del seu poble per immorals. 17 d’octubre Les sotragades de la crisi es noten en l’economia real, en la xavalla a peu pla. La por i les precaucions redoblades ho paralitzen ben bé tot. A la nit vaig a cercar unes pizzes ( cal ajudar al consum, com ens diuen), en un establiment rapitenc que acumula una bigarrada decoració kitsch, on les més sorprenent reunions d’objectes es donen amb una alegria ofensiva. El propietari és un paio de Catània, espavilat com una fura famolenca, i les pizzes les fa amb un pols innegablement eficient i amb productes de qualitat. 18 d’octubre Cel rúfol, amenaçant. Front de tempesta de llevant. Plou amb ritmes alternats d’intensitat. Fluixesa humana i certa apatia somnolent. Se’ns dóna malament ser nòrdics. Els periòdics, amb complements de lletres al ventre. Papanatismes i impostures variades. I, sobretot, molta promoció fins i tot disfressada de rigor. Llegeixo també contes de Luis Mateo Díez, ben trenats i amb una prosa sumptuosa. 19 d’octubre Els periòdics. Depredadors entronitzats. La inèrcia continua. Amb l’enfonsada que hem tingut, i tornem ràpidament als mateixos vicis: enlairar implacables deshabitats. Desgràcia a la carretera de Càlig cap a Peníscola. Una mare jove portava els seus tres fills en un cotxe i ha travessat una riera crescuda. Una de les criatures, de mesos, s’ha ofegat. En el cafè de la tarda, comprovo un cop més com a La Ràpita ( i el Montsià sencer), les coses que passen al Maestrat els són humanament pròximes, familiars, naturalment de casa. Amb l’empatia clara i civil, la frontera que alguns pretenen remarcar més i més, també es mostra falsària. Quan acabo amb la paperassa periodística llegeixo contes de Luis Mateo Díez. Molt bons. 20 d’octubre S’obre el cel i deixa de ploure. La vida de sempre. Periòdics, hores davant la pantalla, cafès de recés ( al matí i a la tarda), visites al correu (em recorden reunions: en aquest país estem més reunits que units), endreçant textos i fent plans i alimentant projectes de paper. La noia coneguda a Tarragona m’envia tres dels seus llibres. Escriu molt bé, àgil i nítida en la prosa, intel·ligent i rica de lèxic i matisos en els versos. A la nit, rellegeixo un llibre d’entrevistes amb un Truman Capote en els darrers mesos de la seua vida. Marcel Proust era el seu model més evident, pel que s’endevina en els seus comentaris. “Pregàries ateses” anava a ser la seua “A la recerca del temps perdut”, però va quedar incompleta. 21 d’octubre He somniat que en un animat mercat, indubtablement mediterrà, una veu radiofònica comentava tranquil·lament que en una de les portes del lluminós recinte hi havia una artefacte explosiu, però que no havíem de patir. Un absurd oníric. No sé què passava, al final. La veu de la locució em recordava la de Joan Barril ( escolto bona part del seu programa nocturn). Les invisibles indústries de sempre. Cafè amb S., a la plaça. El panorama de la part rica del món dóna per a moltes conjectures conversacionals. Des de l’esperança fins a l’apocalipsi. Feina sobre textos ( propis i aliens). A la tarda, reunió de feina a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó. Les jornades literàries que preparem poden quedar substancioses. Només la conferència inaugural, amb Carme Arnau sobre l’univers de Mercè Rodoreda, pot marcar el to. La zona de l’enrunat castell ampostí, vora riu, amb vegetació i una àmplia zona de vianants, em resulta especialment sedant. Un bust del novel·lista, amb pàtina de verdet, del temps i les intempèries, mira cap a la massa fluvial que avança per sota del pont penjant, ara en obres per tibar les subjeccions. A la nit llegeixo les entrevistes amb Truman Capote. Astut, capriciós, arbitrari, lúcid, i dominador sòlid de l’art d’escriure. Pronosticava catàstrofes humanitàries per al segle XXI – aquest, que ell ja no va vore-, que es van complint. Dimecres, 22 d’octubre Apareix el sol en trencar una nuvolada bastant compacta. És una evidència el bon to que ens posa al cos i l’esperit, als mediterranis, la claror. Que l’home és bèstia climàtica, en els mediterranis sembla més obvi. Escolto solfa variada mentre endreço racons i em rento. Cafè a la plaça. Em vénen a buscar per fer-me una entrevista televisiva per a un canal d’aqueixos multiconnectats en xarxa. El conductor de l’espai sap què faig. Un detall important, massa infreqüent per aquest rodals. Faig exercicis de veu amb el sonet de Gerard Vergés, que ja em sé de memòria, per haver-lo assajat per a l’homenatge que li van dedicar a la seua ciutat. L’ofereixo perquè val molt pa pena, perquè és ambientat a casa nostra, i perquè tinc el permís de reproducció de l’autor... BRUCELLA MELITENSIS A Luigi da Porto, que, durant les curtes pauses de la batalla d’Agnadelo, el 1509, escrivia sonets Astre apagat la més fulgent estrella, torre enrunada la que fou més alta, a la gentil marquesa de Morella se li ha marcit la rosa de la galta. Per causa de la llet d’alguna ovella la galana marquesa està malalta. El germen metzinós es diu Brucella; les febres que pateix, febres de Malta. Malaltia veient tan espantosa, misses ordena el bisbe de Tortosa i a Roma fa el marquès pelegrinatge. Però som a l’any mil. Mai no sabràs que la culpa no fou de Satanàs, sinó d’un tendre i exquisit formatge. (Gerard Vergés, de “Lliri entre cards”)
|
|
| Darrera actualització de dijous, 23 d'octubre de 2008 16:08 |
| ÚLTIMES NOTICIES | ||||||||||||||||||||
|
Televisió
 |
|
| |
